¿Qué es para ti Sant Jordi?
Estos días, mientras reflexionaba sobre el encuentro narrativo que había programado, me quedé pensando en lo que significaba para mí.
Una de las festividades que más me gustan de todo el año.
Para mí, Sant Jordi es la unión de la primavera y la narrativa.
De la flor que brota y de la historia que despierta.
Ambas simbolizan un momento de transición: la salida del letargo del invierno, o de la cueva de la mente en la que a veces nos encontramos, ese espacio de introspección y recogimiento.
Un gesto que nos invita a ir más allá de nuestra propia historia, a mirarnos con otros ojos y a dejarnos transformar.
¡Aviso: el cuento está en catalán!
Espero que lo disfrutéis y me dejéis en comentarios qué significa para vosotros este día tan especial.
Cierra los ojos y conecta con el sonido de mi voz.
M’endinso a la cova. Coneguda per alguns, nova per mi. Tot i que n’he travessat moltes. Amb cautela, busco el que m’han encomanat: trobar-la. Alhora sentia una pulsió que em portava cap a ella.
Era l’essència segrestada per una immensitat terrorífica.
Puc olorar el sofre que desprèn amb el seu alè.
A mesura que baixo, la temperatura augmenta.
Porto l’escut del pare i l’espasa de la mare, ¿serà suficient?
No, no he de dubtar, sinó…
Camino amb prudència, començo a estar intranquil.
Unes passes més i davant meu es presenta una sala fosca, plena de joies enquistades a la roca.
Al mig hi és ella. On deu ser-hi el monstre?
Llenço una pedra com si fos un petit desprendiment natural. Res. Haurà marxat?
Amb el cor encongit prenc la decisió. M’acosto. Ella està d’esquenes, la crido.
- Escolta, vinc a buscar-te m’envien… -llavors apareix rere d’ella un monstre colossal que la rodeja amb la cua escamada.
Maleït sigue… – corro per fugir. Però llavors una veu dolça com la mel ve d’on hi ha aquella criatura amb cuirassa de malla.
- On vas?
Em giro sorprès cap aquella veu tan dolça i tranquil·la, l’ensurt ha fet que el cor hagi embogit el seu ritme.
- Bé, aquesta bestia em vol fer miques.
- Com ho saps?
Les seves paraules em van desmuntar en un sospir. No era així?
- Però, què no t’ha segrestat?
- No pas. Qui t’ho digué això?
- Doncs… – no vaig saber què respondre.
Em vaig voler acostar però un so gutural em va fer descartar-ho.
- Així no, prova-ho sense el que portes.
Desconfiat, per si la ment del rèptil actués a través d’ella. Finalment vaig deixar les armes a un costat.
Dono un altre pas. De nou unes dents afilades com dagues em fer tirar enrere.
- De nou, segueixes portant massa.
“Boja deu estar, com l’haig de protegir o salvar?” -vaig pensar. Deixo anar un sospir, mirant la sortida, si més no, aniré més lleuger per fugir.
L’armadura cau amb aquell so metàl·lic que omple la cova.
Dono el pas. Però, un núvol de foc em fa caure.
- Segueixes desprenent rebuig. Obra’t.
Segur que ha perdut el seny. Sense força què faig? Què vol dir? Els dubtes i la por s’havien anat apoderant mica en mica, m’anava desprenent de tot allò que em protegia i em deia qui soc.
Encongit, resignat, em deixo caure de genolls. Només espero que sigui ràpid.
Darrera meu sento que em rodeja el drac, ja em té al seu abast. Unes passes il·luminen la meva ment.
- Obra el cor cavaller.
Aquella veu tendre em fa donar-me compte. Les meves pors eren tan perilloses com l’espasa que havia deixat enrere.
Vaig respirar i calmar la ment. Respiració rere respiració fins que tot el meu ser es va alinear.
Obro els ulls i davant meu hi havia aquells llavis que em tenien el cor a la mà.
- Què busques guardià?
- Busco a qui servir i protegir.
- Has trobat a qui?
- A tu bella joia.
Aquells ulls com esmaragdes van somriure i la cova es va obrir donant lloc a un prat ple de llum, on els arbres donaven ombra i frescor.
No entenia res. M’havia rendit i creia que tot havia acabat per mi.
- Creies en un judici antic, escoltat. T’has obert i abraçat la teva por més gran. Portes el cor net i preparat.
- Per a què noble dama?
- Per estimar.
Mentre el drac volava per aquell lloc de contes es van fer un petó per tancar un cercle i un acord entre dues parts fins llavors enfrontades, destinades a caminar juntes.